Viatge a l’estiu del 2012 amb Carmina, combinat amb la serra de Guadarrama i Galícia
Aquell estiu va ser molt calurós i amb molt risc d’incendis i no vam poguer fer moltes descobertes als espais naturals que volíem fer,de fet teniem moltes espectatives de visitar el Parc Nacional Peneda-Geres situat al Nord-Est de Portugal i vam veure un terreny desolador ja que feia poc que hi va haver un incendi.
Carreteres
El mètode de pagament de les autopistes de Portugal era de pagar una Taxa en uns llocs habilitats per poder fer-ho i no hi han gairebé peatges i el sistema és que et llegeixen la matrícula per uns radars i si has pagat doncs no cal patir.Crea una mica de confusió però lo millor és informarse a la primera Àrea de Serveis de les Autopistes Portugueses.
En General les carreteres que vam trobar estaven en bon estat,però n’hi han moltes de petites que uneixen tots els pobles petits i les carreteres generals de la costa i properes a ciutats com PORTO que van molt carregades de trànsit i es fan embussos en ple estiu.
Ruta
Vam entrar per la Carretera A-62 una Autopista amb accès de Salamanca i el nostre primer objectiu va ser la Serra do Estrela.
Ruta Google Maps:
Parc Natural Serra do Estrela
La Serra de Estrela, és una serralada de muntanyes on es troben les majors altituds del Portugal.On arriba a la seva cota màxima amb els 1993 m d’altitud junt a l’altiplà anomenat Torre i fa de límit entre els municipis de Covilhã, Manteigas i Seia.
Hi neixen tres rius: el Mondego, el qual és el riu més gran dins totalment del territori portuguès; i el Zêzere, que és afluent del Tajo; el Alva que és afluent del Mondego també neix a aquesta serralada.
Vam allotjar-nos a Manteigas en un Hotel bastant econòmic,aquest poble està en una vall que val la pena conèixer.L’endemà vam triar un Itinerari que sortia de Manteigas-Ruta Do Javali PR 2 MTG que anava per boscos amb força vegetació i la visita al Poço do Inferno,un barranc engorjat,camins interessants de pedra seca i bones vistes de la Serra,això si castigada pels focs forestals.
Ruta Wikiloc: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3145727
Continuem en direcció Gouveia per una carretera d’alta muntanya la N232 i moltes corves,tot una ruta vertiginosa fins baixar del massís per seguir passant per Viseu-Albergaria-a-Velha-Porto amb molt de trànsit fins arribar al bonic poble de costa Esposende a prop del Parc Natural del Litoral Nord.
Parc Natural del Litoral Nord
Es compon de les platges i l’interior del mar amb esculls , dunes , pinedes , boscos de roure i zones agrícoles , a més de nombrosos rierols que flueixen directament en març . Els principals cursos d’ aigua són el riu Neiva i al riu Cavat això amb un estuari d’enormes dimensions.Al Parc Natural de la Costa Nord es van inventariar 240 espècies de plantes es distribueixen per les dunes , llacunes costaneres, boscos de pi i roure i molta presència d’aus migratòries.
Aquesta zona és turística però molt extensa i amb bones platges i disposa de bastants llocs per dormir com al Pàrquing del Far d’Esposende amb una posta de Sol única i un restaurant que vam dinar bé però amb molta gent esperant poder dinar.
Una visita pels carrerons d’Esposende,amb carrers comercials amb encant tant com el llarg passeig marítim que enllaça amb el Parc Natural i una duna de sorra que forma una Cala prou gran.
Aquest dia vam agafar la Btt i alforjes per fer una Ruta,un cop a la Duna gran vam amagar les bicis per poder visitar-la.
Ruta Wikiloc: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3145743
Deixem la Costa per tornar a l’interior per carreteres secundàries fins al bonic poble de Guimaraes.
Guimaraes
Ciutat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco i agermanada amb Igualada per tant teniem d’anar-hi,també diuen que és el lloc on va nèixer Portugal i es possible.Té moltes activitats culturals i molts monuments per visitar:
- Castell de Guimarães, del segle X i reforçat posteriorment amb set imponents torres.
- Palau ducal de Guimarães, al costat del castell, del segle XV.
- Església de São Miguel do Castelo, romànica del segle XII.
- Església de Nossa Senhora da Oliveira, amb un imponent campanar del segle XIII
- Barri medieval, d’una gran homogeneïtat, i declarat patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 2001.
Vam dedicar 2 dies i vam dormir al pàrquing a la muntanya de Penha,una mena de Montserrat en petit amb la Capella de Santa Caterina on casualment la van trobar en una petita cova de granet que hi havia en aquesta curiosa muntanya.Vam coincidir amb una festa anual que és una mena de celebració amb exhibicions de folklore i música tradicional portuguesa on veneren a la Verge amb molta devoció.Des d’aquí es pot baixar a peu en 40′ fins a Guimaraes i pujar en telefèric i així no cal agafar el cotxe o furgoneta.
Ens vam perdre pels bonics carrers del centre de Guimarares, amb bons restaurants i moltes coses per visitar tant de nit com de dia.Aquí vam tastar el famós bacallà portuguès que el cuinen de moltes maneres diferents i en general menjar no és molt car i la matèria prima de moment es de bona qualitat.
Retornavem a Braga i en direcció Nord-Est per fer visita al Parc Nacional Peneda Geres.
Parc Nacional Peneda Geres
És l’únic parc nacional de Portugal.El parc comprèn una serralada de muntanyes, Peneda, Amarela i Gerês, que formen una barrera entre les planes de la costa a l’oest i els altiplans a l’est. Les muntanyes més altes són el Nevosa (1.545 m) i l’Altar dos Cabrões (1.538 m), que es troba a la frontera amb Espanya, pel que aquestes muntanyes s’estenen per Espanya a la zona anomenada Xurés.
Nosaltres vam fer una petita visita per la zona del poble de Geres i estava tot molt erm ja que els incendis van fer molt de mal,també feia molt calor i vam desistir i seguirem al Nord per conèixer la zona del rio Minho al poble de Monçao.
Monçao
Ciutat amb una muralla de defensa imponent envers el Riu Minho,vam fer la visita aquest curiòs poble on hi ha la denominació de vi molt preciat l’Albarinho on s’utilitza com a reclam turístic,amb cellers per poder comprar i bars per fer degustació.
Al final vam passar el pont del riu Minho fins al poble gallec de Salvaterra do Minho i dormir a un Parc del mateix riu amb una extensa zona verda,piscines i algun bar.
L’endemà per casualitat vam trobar una ruta al Wikiloc que anava de Monçao a Valença do Minho per una via verda (antiga via ferroviària)ara una mica abandonada.Val molt la pena també la visita a la part vella de Valença do Minho amb molta història,nosaltres vam visitar un museu dels bombers portuguessos molt interessant i curiós.
Ruta Wikiloc: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3146445
En general la gent que hem conegut no hem tingut cap problema,diuen que són gent molt acollidora i si que ho sembla tot i que tampoc hem estat molts dies.Hi ha una infinitat de pobles petits que a l’estiu s’omplen ja que la majoria treballen a les grans ciutats o arreu del món.És ben cert que els portuguessos i els gallecs t’en pots trobar en qualsevol racó,són viatgers de mena sobretot per necessitat.Hem descobert una petita part del Nord de Portugal amb força contrastos en pocs quilòmetres amb una riquesa paisatgística però també molt malmesa per l’home.
I aquí deixavem Portugal per seguir cap a Galícia…
David Uroz 