Siurana

Situat a 737 metres d’altitud, sobre una cinglera de roca calcària, a l’extrem de les Muntanyes de Prades i sobre el riu de Siurana. El punt més elevat d’aquesta part del terme és la Gritella, i el més baix, el Pantà de Siurana, a 470 metres.

Història

– Els orígens de Siurana es remunten a èpoques prehistòriques on s’hi han trobat nombroses pedres de sílex , concretament un taller de fulles amb dates de 3000 A.C , per construir destrals i eines de tall. També retalls de ceràmica on es guarden en diferents Museus com el d’Alcover. El conjunt de coves i amagatalls naturals eren els refugis dels primers pobladors d’aquesta contrada durant el paleolític i el neolític en l’ús de la pedra , coure i ferro.

Molts camins antics de pedra seca hi trobarem

– A Catalunya arriben els Celtes , Ibers i els primers colonitzadors com els fenicis i els grecs i es comencen a fer els camins, s ‘encunya la moneda i es comença a conèixer l’escriptura . De fet els Ibers ( originaris de Geòrgia – Àsia ) són les nostres arrels , ells fundaren els primers poblats , cultius i noves estructures . A les Muntanyes de Prades hi havia una comunitat Ibèrica anomenada SUESSETANS ( la tribu de l’aigua ) i ells van crear una primera Torre de vigilància ( cast ) en el punt més alt del poble ( actual castell ) . Ells van ser els primers que escriviren en la nostra terra i ho feien de dreta a esquerra . Els Romans van respectar molts topònims Ibèrics dels pobles i els Sarraïns van canviar els noms romans i els pobles fundats per ells.

Barranc de la Gritella que va a parar al Riu Siurana

– Els Romans desembarquen al Port d’Empúries l’any 218 a.c i van conquerir tots els Poblats Ibèrics fent la seva integració a les seves costums i la llengua llatina agafa protagonisme en detriment de la llengua Ibèrica. Comencen l’explotació mineral , blat , oli , fusta …

– L’any 715 la Península estigué sota el domini directe del califat de Damasc i els regnes de la zona eren els de Tortosa , Lleida i de Siurana . Es construeix una imponent fortalesa militar ( Castell ) on va perdurar el seu llegat durant 400 segles.

– La Reconquesta comença als Pirineus a l’any 754 i va estenent-se lentament i formant els diferents comtats catalans de Nord a Sud creant la Catalunya Nova ( Sud ) i la Catalunya Vella ( Nord ). El comtat de Barcelona va ocupar Tarragona a l’any 1063 i els Sarraïns es fortificaren a la Serra de Prades i Siurana fins caure derrotats a l’any 1151 per 4 fronts sent l’últim reducte sarraí de la Catalunya Nova .

– Creació de les Baronies i el Comtat de Prades

* Redactat del llibre de Jaume Ciurana i Sans ” Ciurana Topònim Ibèric ? “

La llegenda de la Reina Mora

Explica una llegenda recopilada per l’escriptor Joan Amades que Siurana era el domini de la reina Abd-el-Azia, de gran bellesa. Els cristians, liderats pel senyor de Tarragona Amat de Claramunt, incapaços de conquistar la població, es van servir de les estratagemes d’un traïdor jueu, que els va oferir l’entrada al castell.

Els cristians van penetrar i van matar gairebé tota la població, però Abd-el-Azia, segura de la seva fortificació, celebrava mentrestant una festa en una de les sales del palau amb la noblesa del lloc. De sobte, una fletxa va entrar per la finestra, i es va clavar a la taula. La reina, plena de pànic i veient-se derrotada, va pujar al seu cavall blanc i es va dirigir al precipici proper. Perseguida pels cristians i per evitar que el cavall per instint s’aturés davant l’abisme li va tapar els ulls, però l’animal, en adonar-se del perill, va voler parar i va clavar les potes a terra, de manera que va quedar l’empremta de la seva ferradura a la roca. Altres diuen que les marques de ferradura són l’impuls que va prendre abans del salt. Sigui com sigui, la tragèdia va ser inevitable i avui en dia es pot veure clavada a la roca l’empremta del cavall en el lloc que s’anomena el Salt de la Reina Mora.

2009-acollida 074 — Bauma a prop de la capçalera del Riu Siurana

1- Ruta dels Masos del barranc de la Gritella

Ruta molt agradable i circular sortint del Coll de l’Andreu . Baixem per pistes fins a les restes del Mas de Noguera i la font una mica més avall fent parada en un mirador privilegiat del barranc i les seves balmes i agulles de roca calcària.
Enllacem amb el camí Ral de Prades a Siurana pujant per un bonic sender per agafar el camí a rans de cingle fent parada al Mas de Gravat ( caseta pedra seca ) . Continuem fins al Mas de la Barba per un sender amagat on guaitem les seves restes i l’enorme alzina monumental ( que sembla ferida actualment )……