El Pedraforca és una emblemàtica muntanya de Catalunya, situada entre els termes municipals de Saldes i Gósol, al Berguedà. Té una forma molt peculiar, formada per dues carenes paral·leles (els pollegons) unides per un coll (l’Enforcadura)
Pedraforca desde Tuixent vessant Sud
El Pollegó Superior té una altitud de 2.506,4 metres (amb un cim secundari, el Calderer de 2.496,7 metres) i el Pollegó Inferior de 2444,8 m. L’Enforcadura se situa a 2.356,2 m i té una tartera a cada banda. La singularitat de la seva forma, junt amb el fet que el massís no forma part d’una serralada pròpiament dita han convertit la muntanya en una de les més famoses del territori català.
És dins del Parc Natural del Cadí-Moixeró i, a més, els voltants del Pedraforca han estat declarats paratge natural d’interès nacional
Saldes i el Pedra Sant Sebastià de Sull
Rutes
Ascenció al Pedraforca
Aquest massís dona moltes opcions per fer varies ascensions per diversos llocs i de diferents dificultats a peu, grimpant o escalant. Els més clàssics que conec:
1- Pollegó Superior desde Refugi Estasen pel Verdet i baixada per la tartera (Tot un clàsic)

Escalades
Pollegó Inferior
Vessant Sud
Paret de roca calcària de molta qualitat amb bon accès des de el Refugi de Lluís Estasen , travessant la tartera amb una forta pujada fins al peu de paret . El Cim d’aquesta paret és el Pollegó Inferior 2497 metres.
1-Via L’Estimball 370 metres 6a/A1
Boníssima via amb ambient vertical i bones plaques.
Ressenya 1er Llarg
Cim del Pollegó Inferior
2-Camí del Tró 160 metres 6a
Bona via de placa d’adherència, bona per conèixer aquesta roca.
3- Pany-Haus
Mítica xemeneia a la part central de la paret , assequible i recomanable acabar d’arribar al cim del Pollegó Inferior. Baixada per una carena molt maca.
3- anglada guillamon
De les primeres vies d’aquesta vessant , que va tenir un reequipament i posteriorment va ser desequipat i ara resten els parabolts de les reunions. Cal dur 1 joc de friends fins el C3 repetint mitjans + semàfor aliens + 16 cintes. Hi vam trobar herba a les fissures ja que no hi passa gaire gent
4- ventegenarios
Via de pura placa equipada amb parabolts però que cal escalar-hi aplicant la tècnica de peus en lateral i confiar amb la seva fantastica adherència.
CARA NORD
Via Estorach
Via mítica de la Cara Nord del Pollegó Inferior molt visible quan baixes del Pollegó Superior o a l’inici de la tartera.
Oberta a l’any 1946 pels germans Estorach ( Josep i Francesc ) amb material rudimentari.
La Via recorre una fisura amb diedres xemeneies amb un parell de trams durs sobretot alhora de protegir-los ( 2on i 4rt llarg ) .
Les reunions estan amb parabolts i cal vigilar els últims llargs ja que hi ha roca suelta. Baixada per la normal fins a la tartera
via font
Via pionera i salvatge amb poca equipació , pitons d’època i reunions a reforçar. Té alguna variant de sortida que cal vigilar.
Dent de Cabirols
Agulla amb un bon accès desde el Refugi Estasen fins a peu de pared: 45′
1-Via del guarda 120 metres 6a
Via clàssica amb algun tram de fissura.
2- Via Civís – Genís 150 mts
Bona via de 5 llargs on hem dut un joc de camalots fins el 2 i semàfor aliens + 12 cintes millor llargues . A destacar el 2on llarg que cal anar a buscar una canal esquerra i l’hem enllaçat amb el 3er que justament han tret unes quantes expansions i cal reforçar trams . Els 2 últims llargs són molt guapos de fissura
El Roget
Contrafort situat sota la vessant Sud, amb trams de roca de color roig i grisós de bona qualitat. Accedim al peu de pared amb una curta aproximació ( 15-30´) si podem aparcar en un prat final d’una pista forestal que s’agafa pujant en direcció al mirador del Gresolet a mà esquerra. La majoría de descensos son en ràpel i les que arriben al cim del Roget baixarem pel camí marcat en verd de les Costes d’en Dou fins tartera i Pr Saldes fins tornar al Prat.
Escalada
Bona roca de trams d’adherència, amb bons diedres ideal per dies d’hivern amb poc fred.
1- Via Prima 200m 6b+
Via recomanable amb ambient amb els llargs superior de diedre. Es pot combinar amb la Via En busca de l’Unicorn. Baixada rapelant.
2- Via Directa del Senglar 445m 6c+
Via llarga però ràpida i prou equipada amb alguna feixa però amb bons trams de roca d’adherència. Baixada per les Costes d’en Dou. Vigilar dies d’hivern s’hi hi ha neu la baixada pot ser molt difícil i perillosa.
Vessant Nord
Pared amb moltes vies de caire clàssic amb mítiques escalades de Catalunya. Bon accès desde el Refugi d’Estasen amb baixades per la mateixa pared o per la tartera després d’haver fet cim al Pollegó Superior 2506 metres o el cim de Calderer 2493 metres.
1-Via Estasen IV 700 metres
Via clàssica i pionera fins al cim del Calderer amb un famòs flanqueig amb força ambient i baixada per la tartera.
Ressenya Vivac a mig camí de la via Estasen
El flanqueig de la Estasen
2-Via del Gran Diedre D+ 250 metres
Via clàssica amb una aproximació per una canal fins a peu de via, assequible i la podem allargar amb la via Pany fins al cim del Calderer per un tramet final de cresta.
Ressenya 1er llarg
2on llarg Tram de carena fins al Calderer
Cim del Calderer
3-Via Homedes IV
Situada al Gat visible desde el mateix Refugi. Amb una aproximació ràpida afrontem aquesta via amb precaució degut que cauen força pedres tot i que té algun tram que es pot escalar prou bé.
Ressenya Aproximació amb el Gat a la vista.
Hivernal
Es pot fer el cim del Pollegó Superior a l’hivern amb el pas del Verdet orientada completament a Nord que a vegades obliga a utilitzar piolet i grampons. La baixada per la tartera amb neu és bastant divertida, amb molt bones condicions també es podría baixar amb esquis de muntanya.
Canal del Verdet Pollegó Superior
Enforcadura Refugi Estasen
Cerdà-Vergés + Cerdà – Pokorski+ final Pany
Bona combinació de 3 vies resultant d’una activitat de tall clàssic i pioner enmig de la gran paret de la vessant Nord. La part baixa la trobarem més humida i hem agafat un sender que s’endinsa al bosc a la font del Refugi per situar-nos a una canal on ja veiem l’inici de via . Un cop a la cadena on acaba la Cerdà-Vergés progressem a la dreta per buscar un desplom característic i el final de la via Pany on ens hem assegurat fins gairebé al Coll del Gat on hem baixat per la seva canal .
Corredors i Cascades de Gel
A la vessant Nord a ple hivern es formen varies cascades de gel i corredors tot depenent de l’any esclar la qualitat pot variar molt. Moltes vegades les reunions les fem en arbre i els descensos rapelant la mateixa via. Les aproximancions acostumen a ser ràpides pel sender que puja al Verdet.
Un link de Madteam amb info de les millors cascades de gel:
1-Via de l’arbre 80º, 60 m
2- Canal del Riambau 70º o A1, 4+, 720 m. MD
Quan es forma es molt maca amb un bon resalt.
3- Somnis d’Hivern 70º, 2+, 40m
4- Cascades del Miner
Les trobem ben a prop de la pista principal on ens desviem a la dreta per trobar la Canal del Riambau, un seguit de ressalts interessants si estan ben formats de diverses dificultats. L’accés es fa rapel.lant en arbres on hi ha compatibilitzades fins a 7 ressalts ( Vèrtex ).
Miner 4 – 75º 15 m, II/3+
Més avall ja són cascades més petites i aquesta per començar es prou bona. Vam baixar fent rapel d’un arbre després de baixar pel mig del bosc.
Miner 5- 85º 20m, II/4, 4+ Miner 6- 75º 20 m, II/3
En condicions bones es formen 2 cascades, una a l’esquerra i un altre a la dreta molt guapes de fer.
Miner 7- 90-95º 20 m, II/5
la primera part trobem una columna on es pot atacar per la part esquerra o dreta. A la part superior dreta hi han bastants parabolts molt junts si volem fer dry-toling però el vam trobar molt dur i vam acabar fent gairebé tots els trams en artificial A0. La part esquerra si es forma ha de ser espectacular poder-la fer.