El Priorat

Lo Priorat és una comarca al bell mig de la Serralada Prelitoral Catalana a cavall entre el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, que limita amb les comarques del Baix Camp, la Ribera d’Ebre, les Garrigues i la Conca de Barberà. És una comarca amb un relleu molt accidentat, sense cap plana i marcada per la presència de la serra del Montsant, ocupant lo sector nord de la comarca. És vorejada d’altres serres, també força altes, de les quals destaquen les muntanyes de Prades a l’est, i les serres de l’Argentera, d’en Jover i Llaberia al sud. Lo Priorat és tancat per la serra de la Llena pel nord-est. Lo cap de comarca és Falset

El Montsant

És una comarca muntanyosa i de relleu molt accidentat. Este fet i la diversitat de materials fan que es tracti d’una comarca molt heterogènia tant des del punt de vista natural com a humà. La dependència de la vida de l’home al medi natural és molt forta, donat que és una comarca essencialment agrària.

Lo Priorat pot dividir-se en diferents sectors, cadascun amb característiques naturals i humanes específiques. Los estudiosos han diferenciat quatre zones dins de la comarca actual del Priorat

LA FIGUERA

Figuera és un municipi de la comarca del Priorat a una altitud de 575 metres, que li permeten gaudir d’una privilegiada vista sobre la comarca des del Balcó del Priorat, o Coll d’en Solans, i des de la Punta del Guixar, també anomenada l’Escambellet. A més, des de l’ermita de Sant Pau se diu que es poden arribar a veure terres de set províncies

      

Bonics empedrats del camí vell que puja a la Figuera desde La Vilella Baixa

Lo terme municipal és al centre de l’extrem occidental de la comarca. Limita al nord amb Cabacés, al nord-est amb la Vilella Baixa, a l’est i al sud-est amb lo Lloar, i al sud i sud-oest amb lo Molar, tots ells de la mateixa comarca del Priorat. Lo límit de ponent, esbiaixat de sud-oest a nord-est, és amb la Torre de l’Espanyol, de la veïna comarca de la Ribera d’Ebre

1- La Vilella Baixa – La Figuera -Ermita Sant Pau -Observatori Ebre-La Figuera -L’Escambellet -La Vilella Baixa

Ruta que val la pena per conèixer racons del Priorat i el poble de la Figuera . A més de la visita a l’ermita de Sant pau i l’observatori de l’Ebre un punt d’enclavament dels republicans en la guerra civil espanyola

   

Mapa i trinxeres

   

Trinxeres i Sant Pau

LA BISBAL DE FALSET

Bons records d’una visita quan era adolescent just quan estaven a punt de fer l’embassament de Margalef i no coneixia el Montsant .  La Bisbal de Falset és un poble i municipi de la comarca del Priorat.

     

Cova hospital de Santa Llúcia

Està situat a la vall del riu Montsant, damunt d’una roca, com es diu popularment: “la Bisbal en una roca”.

El terme municipal de la Bisbal de Falset és a l’extrem nord-oest de la comarca. Limita al nord amb el terme de Flix i a ponent amb el de la Palma d’Ebre, tots dos pertanyents a la Ribera d’Ebre, però el tros del terme de Flix és una estreta llenca de terreny rere la qual es troba el terme de Bellaguarda, de les Garrigues. Pel sud i per llevant limita amb altres termes del Priorat: Margalef i Cabassers, respectivament

 

Serra d’Odèn – Canalda

La Serra d’Odèn és un prolongament o contrafort oriental de la Serra del Port del Comte que és al nord del Solsonès . El seu punt més alt assoleix els 1.803 msnm al Tossal de Cambrils. La seva direcció predominant és de nord-est a sud-oest i la seva carena separa els termes municipals d’Odèn (vessant sud) i d’Alinyà (vessant nord). Es perllonga en direcció sud-oest en la Serra del Turp

P1130177       P1130180

P1130176     P1130179

Castell d’Odèn

Bona Informació d’història d’aquest Castell : http://oden.ddl.net/castells.asp

CANALDA

Canalda és un poble de la part oriental del municipi d’Odèn, i forma una entitat municipal descentralitzada des del 1973

El municipi té uns 18,31 km² d’extensió. És al nord del Solsonès , al vessant sud de la serra de Querol . Pel terme hi passen, entre altres, la Riera de Canalda, el Torrent d’Urdoll, la Rasa de Coll de Jou i la Rasa d’Encies. A l’est té la Serra d’Encies, i a l’oest la del Puig Sobirà. Està comunicat per carretera comarcal amb Odèn i amb Sant Llorenç de Morunys pel Coll de Jou, i per carretera local amb Lladurs i Solsona

     

Amb Masies disseminades algunes s’hi han trobat arcs de pedra d’orígen medieval

L’església parroquial, romànica, està dedicada a Sant Julià. Els absis, quadrats, són del segle ix-X. El campanar, la nau central i la portalada són del segle XII, mentre que la sagristia i el creuer són barrocs, del segle XVIII. Canalda, juntament amb la quadra d’Encies, ja havia tingut ajuntament propi a mitjan segle XIX, si bé no es té constància de quan es va incorporar a Odèn

     

ROCA DE CANALDA

Just al Nord hi trobem la Serra de Canalda amb varies coves totes amb molta història , tant per refugiar pastors i el seus ramats , altres on hi van estar els últims àrabs de la zona o finalment la Cova de Ca la Rita on fins els anys 80 hi va estar allotjada una dona nascuda a Odén

     

Cova de la Rita

     

La Rita Montada i Llena era filla de l’Arrat del Planellot (Odèn). Durant molts anys (“tants-ens havia dit- que no me’n recordo”) va viure sola, amb les companyies de les gralles, a la casa troglodita, situada al Peu de la Roca de Canalda, un lloc idíl•lic.

     

Forn de pedra encara en bon estat

La Rita només havia pogut anar un dia a escola_havia de guardar el ramat_, però és una de les persones més intel•ligents que hem conegut.. La seva lògica i filosofia de la vida eren aclapadadores. Tots vam aprendre d’aquesta doneta, petita, menuda, xerraire i alegre que, malgrat l’edat, quan caminava per la muntanya no podien atrapar

     

Antigament es coneixia amb el nom de Cal Llop, després se’n va dir Cal Cavallol i més recentment també es coneix com a Ca la Rita, que és l’ultima estandant de la casa fins que als anys vuitanta, en ser ella molt gran, se’n va anar a viure amb la seva família a Solsona. A la llinda de la porta d’entrada i a la boca del forn hi ha gravada la data de 1819

     

Extret del llibre Canalda: 1100 anys de Marcel Camps

Realitzat per Montserrat Colomés Serra

Cova dels Moros

Es troben situades al costat nord-occidental del llogaret de Canalda, a l’encinglerat conegut amb el nom de roca de Canalda. Sembla que van ser els últims habitatges dels àrabs que van conquerir la comarca del Solsonès

   

Hi ha una proposta de visita a les coves de Canalda amb una petita via ferrada

http://www.engarrista.com/node/389

Cova Juliana

Situada al sector central sud de la paret

     

Cova i les fabuloses vistes de Canalda

CIM ROC DE CANALDA

     

CIM PIC SOBIRÀ

Cim situal just damunt del Roc de Canalda amb accès delicat depenent d’on el pujem . És un 100 cims FEEC

     

AVENC MONTSERRAT UBACH

És una cavitat subterrània natural de predomini vertical (“avenc”), de 202 metres de profunditat excavada en conglomerats que es troba a l’Entitat Municipal Descentralitzada de Canalda (Odèn, Solsonès). Explorada el 1963, va ser fins al 1978 rècord de profunditat de Catalunya i fins al 1982 la més fonda del món en conglomerats

     

 

Jaen

Jaén és la capital de la província de Jaén, o com també se la coneix, capital del Sant Regne. Situada al sud d’Espanya i en el nord-est de la Comunitat Autònoma d’Andalusia

Escalada

Varietat d’escoles d’escalada esportiva i via llarga , amb bona qualitat de roca entre les grans extensions de camps d’olivers , on s’hi amaguen racons formidables per practicar l’escalada molt a prop de la ciutat de Jaén . Una bona opció per l’hivern i tardor

   

Vam escalar a Reguchillo i Tajos del Canjorro totes amb grans itineraris . Els aparcaments són limitats i caldrà caminar més o menys depenent de l’època que hi anem

     

Xavi i Ferran a Tajos del Canjorro

     

 

Granada-Sierra Nevada

Està situada al centre de la comarca de la Vega de Granada, a una altitud de 738 msnm, en una àmplia depressió intrabètica formada pel riu Genil, i al peu del massís més alt de la península Ibèrica , serra Nevada, que condiciona la seva climatologia

Va ser capital del Regne zirida de Granada, durant el segle xi, i del Regne nassarita de Granada entre els segle xiii i Vxv. Després de la presa de la ciutat pels reis Catòlics, es va mantenir com a capital del Regne castellà de Granada, ja simple jurisdicció territorial, fins al 1833. A l’escut municipal ostenta els títols de «molt noble, molt lleial, nomenada, gran, celebèrrima i heroica ciutat de Granada»

Hi he fet varies visites a Sierra Nevada sempre gaudint de l’encant cultural i social que té Granada i els seus pobles , amb el ritme més pausat d’on visc . Combinant activitats a l’aire lliure molt accesibles i recomanables de conèixer

ESCALADA

Varis escoles d’escalada interessants pels voltants de Granada amb itineraris esportius i via clàssica . Hi trobarem un parell de llibres de ressenyes editats

     

Més informació: https://www.eldiario.es/campobase/reportajes/Cahorros-enigma-grado_0_414708709.html

Cahorros

Escola molt a prop de Granada i molt recomanable paratge , molt freqüentat els caps de setmana per caminants i escaladores. Compta amb vies llargues de 3-4 llargs i esportiva amb graus molt variats .

     

Sortim del poble de Monachil pel sender que porta a l’engorjat per on passa el riu que baixa de Sierra Nevada amb ponts penjants sobre el riu

     

1- Via Gollum + Sherpa 6b+ al sector del Palo

Via equipada i recomanable que hem fet en 3 llargs amb bona roca i ambient . Amb Felip Puigarnau

   

Los Vados

Escola molt a prop de Motril i amb bons itineraris de varis llargs i escalada esportiva . És molt a prop de la carretera amb bones aproximacions i vistes al mar mediterràni

     

1- Pandemonium

Via variada amb algunes vires als primers llargs , però combina bons diedres a la part superior amb un parell de llargs finals molt recomanables . Via rapel.lable i feta amb Felip Puigarnau i Ferran Vilella

     

Ressenya i primer llarg

     

3er llarg diedre i felip en acció

     

Penúltim llarg de xurreres i bones vistes per dalt

CICLOTURISME

Granada-Sierra Nevada-Alpujarras

Ruta amb alforjes sense dependre de llocs per dormir.
Vam sortir de l’estació de trens de Granada,després de visitar la ciutat i no poder fer l’entrada a la Alhambra per no tenir entrada vam fer la primera nit en uns descampats al costat d’un Parking.
La següent etapa vam fer nit entre Monachil i Pradollano.
Vam fer la pujada en època estival fins al Pico Veleta i tornarem a fer nit al refugio de la caldera.El tercer dia començarem a baixar però abans vam deixar les bicis a la pista i vam pujar el Pico Mulhacen.
La baixada fins a Bubión,capileira és molt llarga i guapa ja per les alpujarres granadines.L’ultima etapa de Capileira fins a Granada passant per Lanjarón.
Ruta realitzada a l’estiu de l’any 2000

Ruta Wikiloc: https://ca.wikiloc.com/rutes-cicloturisme/granada-sierra-nevada-alpujarras-3692758

 

 

 

Parque Regional Sierra Espuña – Leiva

Serra Espunya és un Parc Regional de Múrcia , situat entre els municipis de Alhama de Múrcia , Totana , Aledo i Mula . Pertany a la Serralada Bètica , trobant-se en el seu extrem més oriental dins de la Conca del Segura . Serra Espunya consta de 17804 hectàrees i més de 25000 comptant amb el conjunt muntanyenc

   

Vam descobrir aquest paratge a l’octubre de 2019 i compta amb bons itineraris en roca i bones caminades . Hem de comptar amb 1 hora fins a peu de paret desde el aparcament en el promig de les aproximacions . La zona està molt regulada i restringida alhora de dormir amb autocaravana en aparcaments del parc regional i portar força aigua ja que les parets tenen orientació sud i no trobarem fonts . Vam fer nits al camping del poble de EL BERRO amb bungalous força còmodes i accessibles a les zones d’escalada .

Més informació: http://www.sierraespunaviva.com/sierra-espuna.asp

Escalada

     

Paret de Leiva amb moltes vies recomanables i escola d’esportiva

1- Eiger 6c/A0

Bona via vertical equipada amb parabolts on hem reforçat en algun punt en concret . Cal destacar la qualitat de roca i el diedre superior . Escalada amb Xavi Zapater

     

     

2- Carnaval 180 metres 6a

Boníssima via de 4 llargs amb diedres i fissures i molt directa . Equipada amb parabolts i escalada amb Xavi Zapater i Ferran Vilella

     

   

Muntanyes d’Alcoi

Les Muntanyes d’Alcoi sorprenen per la seva proximitat amb el mar i les seves serralades on s’aixequen moltes talaies , són una bona excusa per fer’hi una visita anual sempre resulta ser molt agradable. Sobretot a l’hivern amb les seva bona meteoreologia que et permet escalar en ple gener i gaudir de la seva bona roca i dels seus encantadors pobles d’interior. Llàstima que a peu de costa s’han fet autentiques “barbaritats” que contrastes amb la bellesa de les seves muntanyes

     

Escalades

Un assortit molt divers d’escalada clàssica i esportiva.

Un bon blog local amb bones ressenyes: http://matxinklimb.com/

Penyal d’Ifac

És una penya aïllada, localitzada a la població de Calp (Marina Alta, País Valencià), de 332 m d’altura, que s’endinsa en la mar Mediterrània, formant una petita península.

Pàgina amb Informació de vies: http://www.cma.gva.es/web/indice.aspx?nodo=72352&idioma=C

images    IMG_20141202_132918294

IMG_20141202_133316139     IMG_20141202_171733011

Vies Cara Nord

norte

1- Diedro Botella

Via amb aproximació molt ràpida amb roca no molt adherent (líquen) que arriba fins al cim.

Vies Cara Sud

sur

1- Diedre Ubsa 250m (V+) sortint pel últim llarg de Costa Blanca 6c+

Bona via en el centre de la Pared Sud amb bones preses tot i que bastant relliscoses. La part de dalt millora sortint pels 2 últims llargs de la via Costa Blanca 6b-6c+ molt atlètic i espectacular.

Imagen 013     IMG_20141202_142130912

Imagen 016    IMG_20141202_152618783

Imagen 022     IMG_20141202_162559353

 

Puig Campana

El Puig Campana és una muntanya de 1.406 metres situada al centre de la comarca de la Marina Baixa, en el terme municipal de Finestrat i a 10 km de la costa. La muntanya està envoltada per la Serra Cortina, la serra dels Castellets i la muntanya de Ponoig.

1- La volta al Puigcampana i ascenció

Interessant ruta que surt des de la Font del Molí marcat amb PR que dona tota la volta al massís del Puigcampana i dona la possibilitat de fer cim. Trobem un refugi de xapa i vegetació diversa per les diferents vessants. Molt bones vistes en general.

IMG_20141204_134229486_HDR    IMG_20141204_135215801

Pals indicadors PR                                                   Pou de Gel

Vaig tenir de fer una retirada a poc del cim per una pedregada sobtada.

http://www.apatita.com/rutas.php?id=puig_campana_circular

Penyó del Divino

Penyal molt estètic situat a Sella amb bon accés d’una pista (1 quilòmetre) a mà esquerra que parteix just abans del Refugi fina arribar a un aparcament al costat d’un mas de pedra d’on surt un sender cap a les vies  sectors.Hi destaca la seva roca i les bones vistes d’Alacant i les seves muntanyes.

IMG_20141205_095331077_HDR

1- Diedre Edwards 240 m 6b+

Boníssim Diedre amb accès des de la vira amb passos de 3er fins al evident Diedre. Nosaltres hem fet 5 llargs

IMG_20141205_094239423

Material: 1 joc Friends fins 3 (algun mitjà repetit)+aliens i tascons+16 cintes

Descens: per les vires més evidents per la vessant sud del massís.

1er llarg: Comencem per la placa una mica bruta per fer una diagonal fins trobar el diedre-2 pitons i 1 pont de roca 50 mts Reunió en savina prou bona.

IMG-20141205-WA0010

2on llarg: Llarg de Diedre perfecte on ens podem auto-protegir molt bé i hem d’apretar bé els peus. 6b+

Imagen 030     Imagen 036

3er llarg: Llarg amb un parell de passos de placa i diedre un pel brut fins trobar una reunió de parabolts en una bona repisa. 50 m. 6b

4rt llarg: Llarg que surt del gran diedre i puja recte amunt per una vira evident amb passos de fissura espectaculars i bavaresa. Cal superar un desplom amb 2 parabolts. Reunió l’hem muntat en una fissura 60 mts

Imagen 042

5è llarg: Llarg final en bones plaques i fissures verticals i assequible fins al cim. 30 mts 5+

Imagen 050

Ponoch

El Lleó dormit segons Gabriel Miró situat ben a prop del poble de Polop , amb molt bones vies d’escalada

1. Viaje Espacial 230 m 6b

Bona via amb la part final que cal posar algun friend petit-mitjà . Hem baixat amb 3 ràpels . Via escalada amb Ferran Vilella i Felip Puigarnau al 2019

screenshot_20191015-122239-e1572647847504.png      IMG_20191016_092929_999~2

Ressenya i Ferran al 4rt llarg

IMG_20191016_092917_327~2

5è llarg molt guapo

Pared del Eco

Pared vertical amb molt bona roca situada a la Cara Nord del Ponoig amb bon accès per pista asfaltada des de la carretera de Polop fins a Alcoi fins a un aparcament al costat d’una casa abandonada de color blau. Aquest sector és molt tranquil per on passa un PR que recorre aquesta vall i creuem antics marges amb bones vistes de la muntanya de Ponoig.

IMG_20141203_114258401_HDR

https://www.google.es/maps/dir//38.6250706,-0.1702387/@38.6247521,-0.1687152,1156m/data=!3m1!1e3

La baixada de les vies a peu per la vessant Nord

IMG_20141203_112411852_HDR      IMG_20141203_112422966

IMG_20141203_145340689

IMG_20141203_160059266_HDR

1- Moonshadow 140m 7a+

Molt bona Via situada enmig de la pared Sud amb una entrada per un diedre evident de 5+ amb 1 clau i 1 parabolt. 2on llarg molt bó de 6b+ de flanqueig amb força expansions. 3er llarg hem fet la varant de 5+/6a on s’ha de col.locar alguna cosa i una arribada a la reunió amb bons passos. I l’últim llarg de 45 m amb 3 ponts de rova on s’ha de protegir tota una fissura tècnica amb pocs peus però espectacular.

Reunió final a la dreta amb Parabolts. Hem portat 14 cintes, Camalots fins al 3 amb mitjans repetits i aliens+ tascons.

índex    IMG_20141203_123517365

IMG-20141203-WA0028     IMG-20141203-WA0014

 

 

 

Penyagolosa

Es tracta d’un nucli muntanyós elevat i ben conservat del sistema Ibèric. Culmina als 1.813 m al cim del Penyagolosa, des d’on es domina una immensa panoràmica sobre les comarques castellonenques i les veïnes terres d’Aragó.

     

La seua paret rocosa des de la posició sud és un precipici vertical de quasi 300 metres, punt de trobada d’alpinistes. A prop, al terme de Vistabella del Maestrat, està el santuari de Sant Joan de Penyagolosa , antic monestir i lloc de pelegrinatge. És format majoritàriament per extensos boscos de pi negre, pi blanc i roure reboll. L’accés al massís es pot fer des de les localitats de Puertomingalvo (província de Terol), Vilafermosa, Vistabella del Maestrat, Xodos, el Castell de Vilamalefa i Llucena a la província de Castelló

La cabra hispànica fàcil de veure pel massís

Hi vaig arribar per primer cop amb un bon amic i posteriorment un parell de vies d’escalades en aquest massís que val la pena visitar . Actualment diuen que hi ha problemes amb un veí particular per poder’hi escalar però no està del tot clar

Via SHERPA-GUALLART 200 m 6a/A1

Via clàssica que busca uns diedres a la part mitja de la paret , però que cal pagar un preu alt de roca smolt dubtosa als 2 primers llargs . És un itinerari històric obert al 1960 per Ferrán Guallart y Pepe Viciano “El Sherpa”. Via feta amb Ferran Vilella i Felip Puigarnau

          

     

Primers llargs molt delicats

     

Flanqueig 2on llarg i placa cim

Via FISSURA MURCIANA 170 m 6c/5 oblig

Via molt recomanable que ressegeueix una fissura enmig de la paret on hem de protegir algun tram en concret . Resta bastant equipada . Escalada amb Pablo Escamilla i Jordi Lezcano

        

Ressenya del Luichy i perfil paret

 

 

Lienzer Dolomiten

Les Dolomites Lienz se solen comptar com a anomenats “Drauzug”. Es refereix a un refredat calcari situat a la vora sud d’Àustria

     

Esglèsia de Leinz i espectaculars muntanyes

Les Dolomites de Lienz s’estenen uns 40 km sobre el Tirol de l’ Est , des de la sella de Kartitscher fins al Gailbergsattel d’Oberdrauburg i molt recomanables de visitar 

   

Dolomitenhüte – Hohes Törl-Laserz S.- Dolomitenhüte

Ruta circular molt bona bàsicament per senders ben marcats i fresats. Hem pujat per boscos amb impressionants vistes de Leinzer Dolomiten fins a una petita canal equipada amb cable que et deix a l’inici d’una via ferrada o un camí per una mena de tartera fins a un coll. Un cop aquí camí fins la pista que porta al llac i refugi . La baixada es molt directa sense dificultats.
Desnivell positiu 800+

     

Mapa i llac

Ruta Wikiloc: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/dolomitenhute-hohes-torl-laserz-s-dolomitenhute-38982729

Farena

El poble se situa a les muntanyes de Prades en un coster a l’esquerra del riu Brugent , al nord del terme municipal. El nucli urbà presenta el desnivell característic d’un poble de muntanya, amb pujades i baixades força notables, i no s’hi pot accedir amb cotxe. Dista a uns 13 quilòmetres del centre urbà de la Riba i la carretera TV-7044 és la seva principal via de comunicació. Aquest tram de carretera, entre la Riba i Farena, és un paratge natural molt destacat per la seva flora.

1- Farena-Camí vell Pinetell-Esqueix-Molins Riu Brugent

Volta circular molt recomanable sortint del poble de Farena, on descobrirem el camí vell de Farena al Pinetell amb trams d’empedrats ben conservats…

     

Mapa ruta i sender cap a l’esqueix

   

Pont penjant Riu Brugent i el pas de l’esqueix

Ruta Wikiloc: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/farena-cami-vell-pinetell-esqueix-molins-riu-brugent-40547970

Pedra Seca

CAMÍ VELL PINETELL – FARENA

     

     

Pedra seca al Pinetell

Antiga era de pedra