Aconseguim els permisos en la oficina del parc , pagant una tarifa reduïda al ser temporada baixa. Agafem Autobus fins a PUENTE DEL INCA , lloc turístic on surten les mules cap amunt
Puente del IncaBones panoràmiques
plaza de mulas – confluencia 3300
Fem una nit a un alberg a prop de la Plaza de Mulas ( Las Cuevas ) on deixem les motxilles pesants amb part del menjar i equipatge ,on començem a pujar en direcció CONFLUENCIA encara podem disfrutar de bonics llacs. Abans hem de “fitxar” l’entrada al Parc Nacional el conforme de pagament i la durada de l’ascenció .
ENTRADA AL PARCCONFLUENCIAPROP DE LA VESSANT SUD DEL ACONCAGUALLACS PROP DE L’ENTRADA PARC
camp CONFLUENCIA – camp base PLAZA DE MULAS
Pujada progressiva per zona desertica de grans dimensions amb grans cims al voltant , és una pujada llarga que cal pendre-s’ho amb calma. i disfrutar de les vistes. Nosaltres vam triar la càrrega pesada amb les mules i ser lo més autosuficients possible , amb menjar liofilitzat i tendes lleugeres.
CERRO BONETE – PIEDRAS CONWAY – CONVIVÈNCIA
Durant els primers dies al campament vam rebre una nevada forta , acompanyada de forts vents que va dificultar els ascensos i aproximacions. El menjar que portàvem no era fresc i les forçes i ànims van anar caient. Sort que vam conèixer a un guia vasc afincat a Mendoza anomenat Arkaitz Ibarra , que ens va obrir les portes a conviure amb els cuiners i portjadors del campament fent una estada molt millor , sobretot a nivell psicològic. Vam pujar al Cerro Bonete i un altre dia a les Piedras Conway fins tornar avall per mal temps .
baixada + mendoza + vallecitos – cerro plata
Vam fer la baixada conjunta amb Arkaitz , una noia de Vic que un company seu va patir una evacuació amb helicòpter i un home de Barcelona que ja en tenia prou. També vam tenir la sort de conèixer al guia de muntanya Nacho i el seu gos inseparable que va pujar un cop al cim de l’Aconcagua. Uns dies de refer-nos a base de asados i beure vam tenir la sort d’acabar el viatge a la zona del Cerro Plata- Vallecitos a 1h30 de Mendoza amb muntanyes espectaculars i sobretot sense aglomeracions , un lloc perfecte per fer una bona aclimatació
REFUGI MOLT RECOMANABLE A VALLECITOSGracias por todo gorrion i nos vemos pronto!!
Zona de l’Arièja més accesible per carretera i tren des de Catalunya i Andorra. El seu eix principal és el Riu Arièje que recorre part del territori per trobar-se amb la Garona a Tolosa de Llenguadoch.
El Coll de Puymorens separa la zona de la Cerdanya i l’Arièja per la seva vessant Sud i cap a l’est amb el Departament de Donezan, l’Oest amb la zona de Tarascon-Vicdessos i finalment al Sud amb el Pays d’Olmes
Hospitalet pres l’Andorre
Poble de pas per anar a Andorra amb Gites d’Etape ja que és una zona per on passa l’Alta Ruta Pirinenca (HRP). També té parada de tren per anar a Puigcerdà o a Foix.
Merens les Vals
Poble situat a la part alta del riu Arièja amb un parell de Gites d’Etape, 1 Càmping Municipal que està molt bé qualitat-preu: http://camping.merenslesvals.fr/
També podem visitar els banys termals situats a la part Est del poble fent una petita caminada molt agradable. L’accès per la carretera que puja fins a un conjunt de cases en un entorn molt tranquil amb l’esglèsia romànica de Saint Pierre, molt de l’estil de les Andorranes:
(L’église romane Saint-Pierre date du Xème siècle comme l’atteste un acte de donation de 994, en faveur de l’abbaye de Lagrasse (Aude). Tout en s’incluant dans le grand courant du premier art roman méridional, cet édifice s’apparente beaucoup plus à ses proches sœurs andorranes (Pal, Canillo) qu’à ses voisines du Comté de Foix. Ce qui met en relief la force des échanges commerciaux et culturels de parts et d’autres des Pyrénées.)
Trobem un bon aparcament amb una bona font i des d’aquí seguim el GR-10- Refuge de Bessines i al cap de 10′ en un camí molt fresat amb bons marges de pedra seca que evidencien molt treball al camp en temps d’antany. Trobem enmig d’un bosc de faig una petita surgència d’aigües sulfuroses que queden una mica retingudes en 3 petites basses.
Encreuament GR-10-Camí bons homes
Camí cap a les aigues sulfuroses
A peu:
1-MERENS-ESGLÈSIA ROMÀNICA SANT PERE-GR 10-AIGÜES SULFUROSES-MERENS
Curta però agradable caminada o passejada amb la combinació d’un bon bany.
Poble de pas i un dels més importantys de tot l’Arièje amb molts comerços, aigues termals, allotjaments, estació d’esquí alpí, escalada, btt i zona d’aparcament regulada per autocaravanes i un altre oberta al públic juntament amb un lavabo molt útil.
Primer que tot si anem amb furgoneta a la zona del Boulodrom podem aparcar fàcilment. La Boulangerie que està situada al carrer principal és molt famosa i té el pa molt bó i un pastís d’ atmetlles amb mermelada molt potent.
Recomanable fer la visita del casc antic ple de carrerons amb molta història amb panells explicatius i podem acabar la visita remullant els peus al Bassins del Ladres d’aigues sulfuroses just davant de l’antic hospital Sant Louis fundat al 1260. Una mica més d’història d’aquests bany en francés:
“Connues depuis les romains pour leurs vertus thérapeutiques, les nombreuses sources d’eau sulfurées d’Ax sont liées à la présence d’un massif granitique et leurs températures élevées (entre 23 et 77°) peut s’expliquer par une remontée rapide à la verticale depuis les profondeurs par des fractures du granite, roche dure et cassante (d’où une température élevée à l’émergence).
Le débit quotidien est de 2 millions de litres, toutes sources confondues. S’il est un endroit qui attire quelque soit la saison les visiteurs de la cité thermale c’est bien le bassin des Ladres, où tous, randonneurs, skieurs ou touristes délassent leurs pieds meurtris dans une eau tiède, soufrées à forte teneur sodique.
Au Moyen Age le «Barri des Bains» est un quartier périphérique du bourg centre, situé hors les murs mais entouré de sa propre enceinte.
A la suite d’un grand incendie, le comte de Foix accorde en 1241 à la Cité un certain nombre de privilèges fiscaux et celle-ci sous la pression démographique double sa population.
Les bains sont libres d’accès et les eaux chaudes servent tout autant à laver la laine, ébouillanter le cochon, faire la soupe qu’à soigner les corps. Le quartier des «étuves» n’a pas vraiment bonne réputation, il est fréquenté par les mendiants, filles de joie et autres saltimbanques… il paraît même que les proscrits cathares s’y retrouvent en toute clandestinité.
Le bassin des Ladres (8m70 sur 11m de large) bâti vers 1250 est alimenté par une source à 40°. Dès le 13 octobre 1260, le comte Roger IV sur la demande de Saint Louis fonde près du bassin des Ladres (des lépreux) une léproserie pour soigner les soldats lépreux de retour de Terre Sainte.
Cet établissement existe encore aujourd’hui mais il a désormais pour vocation la rééducation fonctionnelle. Si vous êtes de passage à Ax n’hésitez pas à vous arrêter place Du Breilh et à venir vous délasser les orteils dans le bassin des Ladres!”
Le baissin des ladres
Petant la xerrada
Banys Termals : A part dels Bassins del Ladres podem pendre uns bons banys termals a 3 llocs amb diversos serveis i qualitat de l’aigua:
La opció dels Banys municipals és bona qualitat-preu i l’aigua és de bona qualitat, els del Couloubret acostuma a haver força gent i és bastant “Termolúdic”.
RUTES
1- AX LE TERMES – ORGEIX – ASCOU – AX
Bonica caminada o “balade” com dirien els francesos entre pobles de la Vall d’Orlu. Agafem un tros de GR 107 Camins Bons homes i un cop al Coll que separa Orgeix de Ascou bons boscos caducifolis.
LES CABANNES
Situat al límit de la zona de Tarascon té un bon emplaçament per fer moltes activitats. El poble és petit tot i que tenim botigues, algun bar i fins i tot una pizzeria. Té força oferta d’allotjaments com bons càmpings i gites rurals.
Podem fer bones caminades i activitats des de Les Cabannes .
1- VOLTA A LA CAPELLA DE SAINT BARTHELEMI
Volta circular molt recomanable des de el bonic poble de Larcat . A la Capella de Saint Barthelemi disfrutarem de les magnifiques vistes dels principals cims de l’Ariège .
2- ÉTANG DE LAPARAN- PLA DELS PEYRES – REFUGE DE RULHE – CRETE DES CALMETTES – PIC DE RULHE -CABANNE DU RIUTORT – LAPARAN : (RUTA ALPINA)
Ruta d’alta muntanya on es podrem apropar en cotxe fins a l’aparcament del llac de Laparan per remuntar fins al Refugi Rulhe guardat a l’estiu i part lliure a l’hivern. Pujem al Pic Rulhe per la seva bonica aresta Nord Oest amb algun pas de IV+ amb cordes fins al solitari Pic Rulhe. La baixada és per la esva ruta normal fins retornar al Refugi i la cabana de Riutort.
Pla de les Peyres
Aresta i Pic de RulheCascada i llac de Juglar
Escalades: A l’oficina de Turisme podem trobar el llibre de piades de la zona juntament amb la Dent d’Orlú. Varies escoles d’escalada esportiva no molt llargues amb granet de qualitat.
VALL D’ORLU
Poble que dona nom a una bonica Vall sense continuïtat amb bon accés des de Ax per la Carretera numº D22.
Accés per fer bones caminades i escalades . El Camí dels bons homes creua aquesta bonica Vall i just al final d’aquesta tenim un bon aparcament si anem amb furgoneta.
També hi ha un parc per poder veure llops en captivitat.
ESCALADES
DENT D’ORLÚ O PIC DE BRASSEIL 2.222 M
Muntanya de granet en forma piramidal que dona bones opcions d’escalada i també una pujada a peu sense dificultats:
Les vessants Oest i Sud són escalables desde el poble d’Orlú amb vies llargues semiequipades i equipades amb molt bona roca.
1–VIA OEST
La vessant Est amb vies més curtes i assequibles juntament amb la pujada a peu des de el Coll de Brasseil agafant la carretera D25 desde Ax passat els pobles de Ascou i Lavail.
1-CAMINADA PER LA VIA NORMAL A LA DENT D’ORLÚ
Assequible caminada desde el Coll de Brasseil fins al cim de la Dent d’Orlu. També és la baixada de les vies de la vessant Est.
2-VIA VESSANT EST
LA QUIÉ DE SINSAT
Escola d’escalada d’aventura de roca calcàrea amb moltes possibilitats .
El terme municipal d’Arbolí, 20,77 km² d’extensió, es troba al sector sud-occidental de les Muntanyes de Prades, que aquí depassen els 1.000 m al Puig de Gallicant (1.008 m) i donen al territori un caràcter molt trencat i accidentat. El coll d’Alforja, que forma la partió entre les dues comarques (Baix Camp i Priorat), es troba dins el terme d’Arbolí. El límit sud-oriental ressegueix els cingles d’Arbolí, esplèndid mirador sobre el Baix Camp. És drenat gairebé de manera exclusiva pel barranc d’Arboli (dit també de les Moreres), afluent al riu de Siurana, i també pels del Bou de la Vila i del Gorg.
1- Arbolí – GR7 – Mas de Salin – PR Ermita de Sant Pau
Ruta circular que surt del poble d’Arbolí – GR7 – Mas de Salin – PR Ermita de Sant Pau i tornar a baixar a Arbolí. Molts trams de pedra seca i bones vistes del Montsant
És una estació d’esquí situada al departament dels Pirineus Atlàntics, a la regió de la Nova Aquitània. Forma part de la comuna d’Aigas Bonas.
L’estació es troba a la carretera del coll d’Aubisca s’estén entre els 1350 i els 2450 metres sobre el nivell del mar. Ofereix una zona esquiable de 140 hectàrees amb 42 km de pistes senyalitzades. Forma part de l’agrupació d’estacions N’Py (Nouvelles Pyrénées).
ILLES SITUADES AL NORD EST DE NORUEGA AMB MOLTES POSSIBILITATS D’ACTIVITATS . BONES COMUNICACIONS I FACILITATS ALHORA DE TROBAR ALLOTJAMENTS. VIDEO RESUM:
Escapada Gener 2022 en aquesta regió al Nord de Mèxic molt a prop de la frontera amb Estats Units. La ciutat de referència on vam aterrar es MONTERREY, i segurament cal fer un transfer a CIUDAD DE MEXICO previ. Actualment en expansió econòmica tot i estar en una zona semi-desertica , això si envoltats de muntanyes.
La zona d’escalada de POTRERO CHICO la trobem al Nord de MONTERREY en una hora en cotxe ( nosaltres vam llogar un a l’aeroport ). Durant el dia hi ha molt trànsit rodat de camions i cotxes i s’avança lentament amb força contaminació.
ALLOTJAMENT hi han CAMPING frequentats per grups de gent jove i dins de la zona d’escalada hi han varies CASES que ofereixen més tranquil.litat ( tot depenent el que busquem ). Nosaltres vam estar molt bé a casa del JULIO ” EL ENCINAR DE ASIS “ molt recomanable , tant per la seva hospitalitat , estima als animals i a més és un artesà que treballa molt bé l’acer i els ganivets
Els mesos bons serien els d’hivern ( novembre fins febrer ) al març ja fa molta calor . La ESCALADA practicament està equipada amb parabolts i en alguna via cal dur alguns friends . Nosaltres ens vam guiar amb el llibre : GUIA ESCALADA EN MEXICO d’Oriol Anglada tot i que hi ha una guia actualitzada de la zona de Frank Madden :
Cal dur bona protecció solar , força aigua i anar rodat amb els ràpels ja que gairebé totes les vies es baixen així. És fàcil veure moltes cordades rapelant de nit i cal parar compte ja que molts accidents en aquesta zona han sigut rapelant.
És un conjunt de nou illes que s’estenen en direcció nord-oest sud-est al llarg de més de 600 quilòmetres i conformen una àrea econòmica exclusiva d’1,1 milions de quilòmetres quadrats. El seu punt més occidental es troba a 3.380 km d’Amèrica del Nord. Totes tenen origen volcànic. La muntanya de Pico, a l’illa homònima, és, amb els seus 2.351 m, la més alta de Portugal. Les Açores són, de fet, els pics de les muntanyes més altes del planeta, si es mesuren des de la seva base al fons de l’oceà.
L’arxipèlag forma una de les dues regions autònomes de Portugal, la Regió Autònoma de les Açores, de resultes de la insularitat. Tenen 2.355 km² i una població de 238.767 habitants (2002). La capital de les Açores és la ciutat de Ponta Delgada, a l’illa de São Miguel, la més gran i més poblada de l’arxipèlag. Les altres dues capitals són Angra do Heroísmo, a Terceira, i Horta, a Faial. També hi destaquen les ciutats de Praia da Vitória, a Terceira, i Ribeira Grande, a São Miguel. Els aeroports principals són: Ponta Delgada (PDL), Terceira (TER), Horta (HOR) i Santa Maria (SMA).
Any 2021 vam visitar les Illes de Sao Miguel i Pico sense tenir gaire informació de les Illes , esperavem descobrir-les en 10 dies .
Sao Miguel
São Miguel (en portuguès, ‘Sant Miquel’) és la més gran i més poblada de les illes de l’arxipèlag de les Açores, Portugal. Ocupa una superfície de 759 km² i té al voltant de 140.000 habitants, 45.000 dels quals viuen a Ponta Delgada.
El 1427, São Miguel passà a ser la segona de les illes descobertes per Gonçalo Velho Cabral on es van establir colons del Portugal continental; abans estava deshabitada. També s’hi van establir colons d’altres països com França i minories culturals com els jueus i moros. L’establiment d’una guarnició militar la va convertir en un port de pas obligatori en el trànsit cap a l’Àfrica i l’Àsia. El clima suau i plujós i els sòls volcànics fèrtils van fer que s’hi cultivés la canya de sucre i més tard el colorant orceïna, que s’exportava a Flandes.
Volta circular Sete cidades – Miradouro Sito do Rei
Ruta circular per pistes forestals i trams d’asfalt per conèixer la zona de Sete Cidades i els seus camps de treball, vegetació fent parada al Miradouro de Sito do Rei on hi ha un hotel abandonat. La ruta cal fer-la en sentit anti-horari ja que l’asfalt el farem de baixada
Lagoa do Fogo descoberta fins a una platja on hi habiten moltes gaviotes i els cagarros. Gran bellesa en aquest llac on hi ha força conservació de l’entorn
Gorreana Chá Track desde la fàbrica fent prèviament la visita i degustació dels seus productes. Aquest Track senyalat passa pels camps de Té fins a un prat o baixes per una pista forestal amb bones vistes del oceà atlàntic
Volta al Lago do Furnas molt recomanable fent visita a les caldeiras i els seus majestuosos boscos ben conservats . Passem per una eacacia diuen la segona més alt del món amb més d’una cinquantena de metres i per l’església que resta tancada
L’illa de Pico és la segona illa més gran de les Açores, després de l’Illa de São Miguel. Es troba molt pròxima, només a 7 km, de l’Illa de Faial i a 15 km de l’illa de São Jorge. Hi destaca el seu pic, de 2.351 metres, que és el cim més alt de Portugal. L’illa és allargada i el seu atractiu més gran és el Volcà de Pico i la vista de balenes que ofereixen moltes empreses de LAJES DE PICO al Sud de la Illa
Manhenha volta circular per descobrir zona rural del litoral de la Illa de Pico, on en el tram final es passa molt a prop del Far Reserva Natural i trams de costa que et captiven la mirada
Els relats antics diuen que el nom del lloc procedeix de l’aparició d’una creu “sobre un arbre” (en llatí “supra arbore“). La llegenda parla d’un noble d’estirp vascona, anomenat Garzi Ximeniz (Garcia Ximenis), que es va rebel·lar contra els àrabs l’any 724 en el territori entre entre el Cinca i el Gàllec: l’aparició d’una creu sobre un arbre va ser considerat un símbol, i va donar nom al territori que es va dir Sobrarbe (català Sobrarb). El relat mític d’origen pot tindre un rerefons de veritat, car l’existència del regne de Sobrarb amb posterioritat està acreditada. El Sobrarb fou un regne sorgit segons la llegenda al segle viii, i que existia al segle IX al territori entre els rius Cinca i Gàllego (Gállego en castellà, Galligo en llengua aragonesa), al territori de l’actual Aragó.
El Pallars Jussà és una comarca pirinenca que comprèn gran part de la plana de la conca del Riu Noguera Pallaresa, Flamisell i la plana de la Conca Dellà. Limita amb les comarques de la Noguera, el Pallars Sobirà, l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell i Ribagorça a l’Aragó. És un dels dos fragments en què quedà subdividit el territori històric del Pallars
Es una ruta curta però molt bonica, amb molt bones vistes al Pirineu i amb una ascensió fins als escaligons (graons) que no te cap complicació però la fa atractiva. Gaudirem des de la Portella d’unes estupendes vistes al Pirineu, La Serra de Boumort, La Serra de Gurp i de la vall, negada d’aigua pel Pantà de Sant Antoni
Zona per fer bones caminades amb bonics boscos caducifolis , paradís de l’escalada clàssica i esportiva . Terreny de nous i castanyes on la tardor dibuixa en els seus paisatges els millors colors de l’any
David Uroz 
