Es tracta d’un nucli muntanyós elevat i ben conservat del sistema Ibèric. Culmina als 1.813 m al cim del Penyagolosa, des d’on es domina una immensa panoràmica sobre les comarques castellonenques i les veïnes terres d’Aragó.
La seua paret rocosa des de la posició sud és un precipici vertical de quasi 300 metres, punt de trobada d’alpinistes. A prop, al terme de Vistabella del Maestrat, està el santuari de Sant Joan de Penyagolosa , antic monestir i lloc de pelegrinatge. És format majoritàriament per extensos boscos de pi negre, pi blanc i roure reboll. L’accés al massís es pot fer des de les localitats de Puertomingalvo (província de Terol), Vilafermosa, Vistabella del Maestrat, Xodos, el Castell de Vilamalefa i Llucena a la província de Castelló
La cabra hispànica fàcil de veure pel massís
Hi vaig arribar per primer cop amb un bon amic i posteriorment un parell de vies d’escalades en aquest massís que val la pena visitar . Actualment diuen que hi ha problemes amb un veí particular per poder’hi escalar però no està del tot clar
Via SHERPA-GUALLART 200 m 6a/A1
Via clàssica que busca uns diedres a la part mitja de la paret , però que cal pagar un preu alt de roca smolt dubtosa als 2 primers llargs . És un itinerari històric obert al 1960 per Ferrán Guallart y Pepe Viciano “El Sherpa”. Via feta amb Ferran Vilella i Felip Puigarnau
Primers llargs molt delicats
Flanqueig 2on llarg i placa cim
Via FISSURA MURCIANA 170 m 6c/5 oblig
Via molt recomanable que ressegeueix una fissura enmig de la paret on hem de protegir algun tram en concret . Resta bastant equipada . Escalada amb Pablo Escamilla i Jordi Lezcano
Les Dolomites Lienz se solen comptar com a anomenats “Drauzug”.Es refereix a un refredat calcari situat a la vora sud d’Àustria
Esglèsia de Leinz i espectaculars muntanyes
Les Dolomites de Lienz s’estenen uns 40 km sobre el Tirol de l’ Est , des de la sella de Kartitscher fins al Gailbergsattel d’Oberdrauburg i molt recomanables de visitar
Ruta circular molt bona bàsicament per senders ben marcats i fresats. Hem pujat per boscos amb impressionants vistes de Leinzer Dolomiten fins a una petita canal equipada amb cable que et deix a l’inici d’una via ferrada o un camí per una mena de tartera fins a un coll. Un cop aquí camí fins la pista que porta al llac i refugi . La baixada es molt directa sense dificultats.
Desnivell positiu 800+
El poble se situa a les muntanyes de Prades en un coster a l’esquerra del riu Brugent , al nord del terme municipal. El nucli urbà presenta el desnivell característic d’un poble de muntanya, amb pujades i baixades força notables, i no s’hi pot accedir amb cotxe. Dista a uns 13 quilòmetres del centre urbà de la Riba i la carretera TV-7044 és la seva principal via de comunicació. Aquest tram de carretera, entre la Riba i Farena, és un paratge natural molt destacat per la seva flora.
2- La Bartra – Els Cogullons – GR 171 – Mas Arlequí – Pista Serra Cantaguineus
Volta circular sortint del PK 11 de la carretera TV-7044 just en un aparcament al costat d’una bassa. Pujem per la carretera asfaltada fins trobar el PR-C 20 passant pel costat del Mas de Caret i la Bartra.
Un cop sender anem pujant progressivament entre boscos de Pi Roig on ens trobarem amb la Font del Grèvol , un bon punt per refrescar-nos . Seguim pel GR 171 fins el Refugi dels Cogullons a 1052 mt amb bones vistes de les Muntanyes de Prades i Conca de Barberà….
Mapa i Refugi dels Cogullons
Restes del poble dels Cogullons avui envoltat d’esbarzers
Pintures Rupestres i escrit del SXIV suposadament d’un monjo de Poblet
Parc Nacional de la Vanoise és un parc nacional francès entre les valls de Tarentèsa i Mauriena en els Alps, creat el 1963. Fou el primer parc nacional francès. Aquest parc es troba al Departament francès de Savoia. Petits pobles com Champagny-le-Haut, Termignon, La Chiserette, Bramans, Sollières-Sardières, Friburge i Séez són a prop d’aquest parc
El parc està rodejat per grans estacions d’esquí franceses: Les Trois Vallées, Tignes, Val-d’Isère, Les Arcs i La Plagne. En el costat italià de la frontera, el parc és continuat pel Parc Nacional Gran Paradiso. Junts, aquests dos parcs cobreixen més de 1250km² que els fan els parcs nacionals alpins més grans
Valle de Tena és una vall que es troba al vessant sud dels Pirineus, a la comarca de l’Alt Gàllego i la recorre el riu Gàllego de nord a sud. La seva capital és la vila de Sallent de Gállego. Està envoltat de muntanyes de més de 3.000 metres, com el Balaitus, la Gran Facha, Los Infiernos…
Midi d’Ossau i Pala de Ip
1- Punta Escarra desde Formigal
Itinerari que combina l’esquí de muntanya , un corredor de neu i un tram d’escalada amb petits trams de roca o gel depenent de les condicions….
El Parc Natural de l’Alt Pirineu és un parc natural creat per la Generalitat de Catalunya l’1 d’agost del 2003 entre les comarques del Pallars Sobirà i l’Alt Urgell . És el més extens de Catalunya ; la seva extensió supera les seixanta mil hectàrees (69.850 ha), i representa el 55,5% del territori total del Pallars Sobirà .
El territori del parc s’estén pels municipis d’Alt Àneu , La Guingueta d’Àneu , Esterri d’Àneu , Alins , Esterri de Cardós , Farrera , Lladorre , Llavorsí , Rialp , Soriguera , Sort , Tírvia i Vall de Cardós a la comarca del Pallars Sobirà; i les Valls de Valira i Montferrer i Castellbò , a la de l’Alt Urgell.
Volta circular que combina bonics senders ben conservats de pedra seca amb algun tram de carretera per poder realitzar la ruta. Recomanable fer-la en sentit horari ja que l’asfalt el farem de baixada.
Itinerari ràpid i directe al Cim de La Coma de Forn amb molt bones vistes de la Pica d’Estats , Parc Nacional Aiguestortes , Vall d’Aran…. hem pujat per les pistes fins un trencall per buscar un petit coll on carenarem fins el cim sense dificultats . La Baixada es molt directe sense grans pendents
Tavascan Pleta del Prat – Estany Mascarida – Tuc de la Cima – Pleta del Prat
Volta circular estival on pujem per la torrentada en direcció el bonic estany Mascarida passant per les restes d’unes bordes antigues . Just al costat podem guaitar el petit estany del Diable i nosaltres remuntem en direcció Est fins a una collada que podríem pujar el Pic de Campirme…..
La primera referència documental del castell de Vilademàger és del 987; formava part de la línia de castells (amb Pontons, Miralles, Montagut, Querol, Pinyana, Orpí, Queralt, etc.) defensora d’aquest extrem del Penedès.
El seu domini superior era en mans de la casa comtal de Barcelona, i la comtessa Ermessenda i el seu fill Berenguer Ramon I l’infeudaren a Bernard Sendred de Gurb-Queralt (1022). Abans del 1079 passà a la poderosa família Cervelló —emparentada amb els Gurb-Queralt—, que restà des d’aleshores senyora del castell; ja dins el segle XIII Vilademàger, amb Pontils, Montclar, Miralles i Foix, passà a la branca dels Cervelló, que a partir del 1347 començaren a intitular-se barons de la Llacuna, títol que perdurà fins als darrers temps dels dominis senyorials. Durant la guerra contra Joan II els Cervelló de la Llacuna foren partidaris del rei, i la baronessa i els seus fills foren presos per les forces de la Generalitat.
1- El Puig Castellar des de el Pla d’Ancosa i baixada pel Convent i Roure d’Ancosa
Sortim de la C-37 just en un pal indicador de la Serra d’Ancosa on podem aparcar perfectament . Anirem per bones pistes amb força pedra calcària fins remuntar la Talaia del Puig Castellar , un mirador excepcional del pre-litoral català . La baixada es força directe fent parada a l’antic Convent d’Ancosa i el seu arbre monumental : El Roure d’Ancosa
Mapa i Puig Castellar
El Roure d’Ancosa
2- Avenc d’Ancosa
Exploració de l’Avenc d’Ancosa amb Jaume Valls al 2019 . Trobem un pou de 20 metres i una sala gran fins a una estretor amb boniques formes
Mapa i entrada Avenc on cal portar material d’espeleologia
Estan situades a l’Est del poble de La Llacuna, en un cingle que es veu per sobre del castell de Vilademàger.
Des de La Llacuna cal seguir la pista que passa pel costat del cementiri i per sota del castell de Vilademàger, fent cap a Cal Marquet on hi ha un càmping i es pot deixar el vehicle.
Mirant vers el Sud ja veurem el cingle que forma el llavi superior de la cicatriu tectònica de les Rondes. Des de Cal Marquet seguirem pel camí que de seguida passa per la font de Cal Marquet, més endavant deixem un camí a la dreta que mena al castell i poc després deixem el camí per agafar un sender que es dirigeix directament a la cinglera, arribant al punt on trobem una roca monolítica característica anomenada Roca del Frare des d’ella baixem a l’interior de la trinxera i a uns 25 metres en direcció SO de la Roca del Frare trobarem la boca oriental de la cavitat Coordenades de la boca principi.
Curta però bonica agulla en un indret ben amagat i fresc . Es tracta d’un avenc gran amb vegetació fràgil i humida on hi han vies d’escalada
1- Cursa Botifaruner a la llacuna 2011
Cursa que va tenir molta volada en els seus anys de vida recorrent els llocs més emblemàtics del terme i que vaig poder arribar en 2a posició i xalar de valent
RUTA: La llacuna – Casa Nova de Cal Marquet – Castell de Vilademàger – Roca Vermella – Fondo de la drecera – La serra d’Ancosa – Fondo de Nin – Font Cuitora – Roca de la crida – Ctra2121 -Clot del lluc – Puig Castellar – Torrebusqueta – Riera de la Molinada – La llacuna
Es creu que Jorba significa ‘població poblada pels àrabs’, encara que d’altres estudiosos creuen que es podria tractar del nom d’una càbila àrab .
A peu
1- Volta Rubió – Pla de les Bruixes – Puig Sant Miquel – Bandera Jorba
Ruta molt completa que passa per bastants senders i alguna pista i poquet d’asfalt. Traver – Gr7 – Riera de Rubió – Rubió – Pla de les Bruixes-Carena – Puig Sant Miquel – Ermita de Sant Pere d’Ardesa – Can Estruch-Bandera – Castell de Jorba
2- Volta Rubió – Molins de Vent – Puig Sant Miquel – Bandera Jorba
Ruta similar a l’anterior però amb la variant que un cop al poble de Rubió seguim en direcció a la Serra de Rubió per tornar per la carena del Puig de Sant Miquel .
Jorba – Riera de Rubió – Gr7 – Rubió – Serra de Rubió – Puig de Sant Miquel – Ermita de Sant Pere d’Ardesa – Ca l’Estruc – Castell de Jorba – Jorba. Una ruta circular que es podria fer en Btt menys el tram del Puig de Sant Miquel. El soroll dels ventiladors mentres corres impressiona. Les vistes de Montserrat i de l’Anoia són molt bones. No he trobat cap font que surti aigua, vigilar dies de calor .
4- Jorba fins el Puig de Sant miquel i tornada per la Riera de Rubió
Ruta molt maca i no molt llarga des de Jorba amb la pujada al Puig de Sant Miquel i la visita a l’ermita de Sant Pere d’Ardesa . Hem de vigilar la baixada al Torrent de les Marrinxes ja que es molt directe i el camí està bastant erosionat. La tornada per la Riera de Rubió es molt plàcida
5- Volta per la riera de Rubió i tornada per Sant salvador i el Castell de Jorba
Volta circular amb un tram perdut ja que van fer un camp de sembrat però que hi podem anar per voral . Hi trobarem pistes i senders amb força treball de pedra seca
6- Jorba – Clariana pel Pla del Magre i tornada per la riera de Rubió
Jorba – Pla del Magre – Clariana – GR7 – Mas Jordá – A2 – Masos del Travé – Riera de Rubió – La Resclosa – Castell de Jorba – Jorba
Ruta variada amb força pistes forestals i la pujada al Pla del magre amb bones vistes de l’Anoia , Clariana i tornada per la Riera de Rubió i Castell de Jorba amb bonics senders
1- Volta a la Tossa passant per l’Espelt i Coll de Guix des de Jorba
Ruta circular molt còmode i per bones pistes que connecta Jorba amb l’Espelt , Igualada per les Comes , Montbui , GR Carena de la Tossa , Torrent de la Ferrana , cal Milà on baixem a Colldeguix i tancada de circuit per la carretera asfaltada de Tous a Jorba .
2- Jorba – Clariana i tornada pel coll d’Estelles + carril bici
Bona volta que combina bones pistes i el tram asfaltat del carril bici amb una sola trialera que baixa a Clariana que cal parar compte . La pujada al coll d’Estelles es curta i puja de cop amb bones vistes de Montserrat
Ruta circular molt fàcil de fer amb només 1 pujada de pista en direcció al coll del Pal que connecta amb el petit poble de Veciana per continuar avall passant per Copons i tornar a Jorba . Podrem fer visita a Mare de déu del Camí i Santa Maria de Veciana
4- Jorba – Copons – Molí de la Roda – La Guàrdia – Durban – Jorba
Volta amb BTT molt rodadora amb bastant asfalt però amb visites interessants com el poble de Copons i el Molí de la Roda on naix el riu Anoia . Un cop arribem a la Guàrdia amb una gran torre que albira gran territori baixarem per una roureda en repoblació al petit llogarret de Durban per fer parada a Veciana i la seva ermita on retrobem el camí de pujada passant altre cop per Copons fins a Jorba
5- Jorba – Plans de Rubió -Hostal Vell i tornada per PR Sant Miquel – Sant Pere Ardesa
Bona volta sortint de Jorba on arribem al Parc Eòlic per la pista que enllaça del Pla de Rubió amb la carretera de Prats de Rei , justament a l’Hostal Vell amb molt bones vistes i alguna pujada forta. Un cop als ventiladors trobem el PR en direcció Morrocurt i Puig de Sant Miquel on fem cim . Fem una baixada molt forta que ens deix a l’ Ermita de Sant Pere d’Ardesa on hem baixat en algun tram de la bicicleta i baixem per alguna trialera fins a les pistes que porten a Jorba passant pel seu antic castell .
6- Jorba – GR 7 fins Còpia de Palomes – Òdena – Igualada – Jorba
Volta circular ràpida i amb bones vistes de la Conca d’ Òdena i Montserrat. Sortim de Jorba en direcció els Masos de Traver en el Pla de Rubió per agafar el GR 7 en direcció Rubió amb alguna rampa forta . Continuem en direcció a la Serra de Rubió i el seu Parc Eòlic per planejar per una pista ample molt panoràmica fins agafar baixada en direcció a Òdena passant per una trialera força tècnica . Un cop a prop d’ Òdena continuem a Igualada per enllaçar amb el camí de Sant Jaume en direcció Sant Genís – Jorba .
Volta circular que recorre la Conca d’Òdena marcada com a PR C119. RUTA FETA AMB BTT AMB UN 40% PISTES EN BON ESTAT I UN 60% EN SENDERS TÈCNICS , DELS QUALS HEM FET BASTANTS TRAMS ( NO MOLT LLARGS ) AMB LA BICI AL COLL SOBRETOT DEL CASTELL DE CLARAMUNT FINS AL GR 171 + PUJADA A PUIG SANT MIQUEL + EL PLA DEL MAGRE .
És l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial. La capital n'és Palerm. Es divideix en nou províncies. En llatí, l'illa de forma triangular situada al sud d'Itàlia, es deia Trinacria, que significa 'triangular'. No obstant això, el seu nom es deu al fet que anteriorment els grecs l'anomenaven Sikelia, a causa que la tribu nativa eren els sículs (sikels Σικελοί /sikeloi/ en grec)
UNA ESTADA DE 8 DIES PEL NORD DE LA ILLA AMB LA INTENCIÓ DE FER ESCALADA CLÀSSICA I GAUDIR DE LA GASTRONOMIA I DE LA SEVA GENT
DES DE BARCELONA VAM FER ESCALA A ROMA i PALERMO AMB AIRITALIA PERÒ HI HAN VOLS SETMANALS AMB VUELING DIRECTES ( 3h 45' )
VAM ANAR AMB AQUESTES 2 GUIES DE RESSENYES AMB MOLTS ITINERARIS DE VIA ESPORTIVA I CLASSICA MOLT RECOMANABLES
LLOGAR UN APARTAMENT EN TEMPORADA BAIXA NO HI HA PROBLEMA A TRAVES DE AIRBNB O UN COP ALLÀ . LES CARRETERES SÓN ENTRETINGUDES I ELS SICILIANS SÓN BASTANT PERILLOSOS AL VOLANT . TENE UNA MANERA DE FER CURIOSA , JA QUE SEMBLA QUE ES PRENGUIN LA VIDA AMB UNA CERTA CALMA PERÒ DESPRÉS EN ESPAIS COMUNS VAN MOLT A LA SEVA , SENSE MIRAR O RESPECTAR EL TEU ESPAI VITAL...A TRETS GENÈRIC ESCLAR
Pujada a Monte Cofano
Val molt la pena fer la volta on trobarem un pas de corda per superar un ressalt de roca Les vistes són impressionants
Mas d’Anda
David Uroz 