Còrsega (en cors Corsica, en francès Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km2, situada a latituds (entre 41º i 43º de latitud nord) sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins. Té una superfície de 8.680 km2 i una població de 299.000 (2007). Administrativament pertany a l’Estat francès, del qual forma una regió que comprèn dos departaments: Alta Còrsega i Còrsega del Sud. La capital històrica i cultural és Corte (o Corti), seu de l’antic parlament i de la universitat. La ciutat més gran i capital política és Ajaccio (o Aiacciu), seu de l’assemblea regional. La segona ciutat i capital econòmica és Bastia.
Vaig fer el Viatge a l’Illa el maig de 2006 amb el Jordi amb la intenció de fer activitat de muntanya, principalment caminades i escalada tot i que aquesta illa ofereix moltes possibilitats.
Vam estar uns 12 dies en total i encara hi havia força neu a les muntanyes i les temperatures eren força baixes a les nits.
Una mica comparable com a la costa brava o el clima del Pirineu oriental al mes de maig.
Vam anar amb una furgoneta equipada i la ruta que vam fer és aquesta:
https://maps.google.es/maps?hl=ca&tab=wl
Un cop al port de Marseille ja vam fer cua per agafar el ferri, és millor tenir calculada l’hora ja que no és un bon lloc per fer turisme amb la furgoneta carregada de material com anàvem.
El bitllet es pot comprar per internet prèviament
http://www.directferries.es/ferry_marsella_bastia.htm
Nosaltres vam escollir la versió més econòmica sortint al vespre i arribar a Bastia al matí següent amb seient inclinable. Tot i que una bona màrfega t’ajuda a descansar en una bona raconada del vaixell.
Existeix opcions més rapides, però més cares desde Marseille i Toulon.
Bastia
Val la pena fer una volta per la ciutat, nosaltres vam agafar informació a la biblioteca municipal i començarem a tirar avall.
Còrsega disposa d’una xarxa molt gran de carreteretes estretes ja que el seu terreny és molt abrupte. A l’estiu s’ha d’anar en comte pel volum de trànsit ja que et pots trobar molt trànsit d’autocaravanes.
Tram Bastia-Corte
Just abans d’arribar a Corte vam fer parada a un bonic lloc d’escalada esportiva amb un Castell penjat fent algunes vies de bona roca calcària.
Ubicació Caporalino
https://maps.google.es/maps?hl=ca&tab=wl
Corte– És un bonic poble amb carrers interessants i cases molt velles, existeix varies opcions de fer nit:
http://www.corsica.co.uk/Docs/Corsica-Guide/Central-Corsica/Corte.aspx
A la tarda ens vam endinsar a la Vall de Restonica en una carretera estreta, en aquest tram hi han varis sectors d’escalada interessants.
Vam fer nit a l’aparcament del final de la vall i l’endemà encetàvem l’aproximació per obrir a ull una via que li vam posar el nom de:
Capafonts al cim de Lombarduccio 2251 metres
Varis llargs de IV-Vè grau
Aproximació des de el llac di Melo i apropar-nos a un esperó Sud-Oest
Vam seguir cap el Coll de Vizzanova envoltat de boscos de faigs i un bon lloc per dormir amb furgo
https://maps.google.es/maps?hl=ca&tab=wl
Des d’aqui passa el GR-20 i es pot fer una bona excursió fins a la cascada des Angles.
Detall de la ruta
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1903050
El següent objectiu era anar cap a Bavella, lloc peculiar i un bon lloc d’escalada i caminades.
Abans un bon tram de carreteres estretes amb moltes corbes passant per bonics colls com el de Col de Verde , Col de la Vaccia fins al Coll de Bavella fi de la ruta.
https://maps.google.es/maps?hl=ca&tab=wl
Aquí trobem un refugi de muntanya, un bon lloc per agafar ressenyes e informació de la zona . El problema es que són muntanyes molt erosionades amb un relleu molt uniforme i costa d’arribar a les vies, ja que al haver-hi molts ponts de roca i fisures están molt desequipades i costa veure per on puja la via.
Nosaltres vam intentar fer una via però el resultat final va ser un altre aventura pujant per un lloc nou i li vam tornar a posar Via Capafonts.
Bavella mereix més d’un dia de visita però nosaltres nomes en vam fer un.
Continuàvem en direcció Sud fins a Bonifaccio.
Un poble molt maco i molt turístic amb unes roques de color blanc amb un casc antic recomanable de visitar juntament amb l’escala del rei d’Aragó (les Escaliers du Roy d’Aragon) una escala tallada en una falla natural del penya-segat que baixa en picat 65 m des de la ciutadella fins a una gruta inaccessible prop del mar. Està formada per 187 esglaons amb un pendent de 45º. La llegenda explica que l’escala va ser construïda en una nit pel rei d’Aragó que assetjava la ciutat. El més probable es que fos construïda pels mateixos habitants durant el setge per accedir a un pou d’aigua potable.
La nit la vam passar a Roccapina, a l’estiu està prohibit pernoctar amb furgoneta. Una bonica platja molt recomanable de visitar amb un petit sector d’escalada esportiva amb roca d’arenisca molt erosionada pel vent fent curioses formes.
Seguim pujant ara en direcció Nord passant per pobles com Sartenne, Propiano, Ajaccio i fem parada al Golf de Seone on passem nit
L’endemà continuem per descobrir el paratge de Les Calanques, un conjunt de granet vermell que destaca amb el blau del mar on les postes de sol són brutals.
Vam fer una petita caminada per un camí de carro, amb molt bones vistes.
A prop hi ha Porto un llogarret petit al costat del litoral amb un petit càmping per fer-hi nit.
https://maps.google.es/maps?hl=ca&tab=wl
Amb una caleta que s’hi pot escalar
Un cop fet la part litoral Sud-Est vam decidir tornar cap a l’interior per una carretera amb molts contrastos, passaves de la costa a boscos en poca estona.Tram de Coll de Vergio fins a Lozzi.
Proper objectiu: Monte Cinto el cim més alt de Còrsega.
Fem la ruta normal per la cara Sud-Est passant pel Refugi de l’Erco fins al cim.
Vam trobar neu a la part superior i boira i no vam poder veure res, una llàstima.
A la cara Nord hi ha una via d’escalada que val la pena fer-la si hi han condicions.
La ruta amb Wikiloc:
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5135191
Passàvem per Ponte Leccia amb visita recomanable a la platge d’Ostriconi.
Des d’aqui surt una caminada d’un parell de dies pel Desert des Agriates molt recomanable. I tancàvem la volta tornant a Bastia i fent una petita pujada fins a Marine di Sisco a la petita banya est de Còrsega-El Cap Corse.
Un viatge molt recomanable, en una època molt tranquila i encara amb temperatures una mica baixes, amb moltes senyals de trànsit foradades per trets i pintades a favor de l’independència de Còrsega.
Nosaltres no vam tenir cap problema amb ningú. Bona cervesa feta amb castanyes vam probar i bons supermercats per comprar també amb bons vins. Un lloc per tornar’hi….
David Uroz 